La Universitat d’Estiu de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista conclou amb arguments a favor de la ruptura del marc constitucional i a favor d’una resposta global contra l’actual sistema, per damunt de les fronteres.
El mitin final va comptar amb les intervencions de Raúl Camargo, Olga Rodríguez, Yorgos Mitralias, Olivier Besancenot i Esther Vivas.
El PP ja ha començat a governar, mesos abans de les eleccions que preveu guanyar. La reforma de la Constitució que ha pactat amb el PSOE per limitar la despesa de l’Estat reforça el caràcter reaccionari de la Constitució de 1978. Aquesta reforma respon als interessos d’una minoria explotadora. Així ho explica Raul Camargo al mítin final de la universitat anticapitalista.
Cal treballar des de baix en favor d’una assemblea constituent i d’una autèntica democràcia. Si es convoqués el referèndum que pretenen evitar, el podrien perdre. Això eixamplaria les escletxes del sistema.
El 15M, diu Camargo, és el gran esdeveniment que ha canviat la situació política a l’Estat espanyol, perquè ha obert esperances de canvi autèntiques entre la gent. “Hi som, al 15M”, assenyala. “Volem seguir escoltant aquest moviment” i “no el volem aprofitar”. En ell ja s’hi troben les llavors anticapitalistes.
“Cal construir una organització anticapitalista, solidària, oberta, amb esperit crític”, afirma, i per això desitja a tots els que s’hi impliquin “ànim, intel·ligència i força”. Yorgos Mitralias, impulsor del moviment per l’auditoria del deute grec, assegura que Europa viu una onada de mobilitzacions impensable fa uns mesos. Parla en favor de la coordinació dels indignats de totes les places i informa sobre un document elaborat en assemblees de Sol i Syntagma. Un manifest per la democràcia directa, pel control popular de l’economia, pel qual es demanarà suport a ciutats d’arreu el món.
Mitralias explica el caràcter il·legítim del deute que es vol fer pagar a Grècia i reitera la validesa d’un dels missatges més clars que proclamen a crits els indignats del seu país: “No devem res, no venem res ni pagarem res!”.
Una periodista, Olga Rodríguez, implicada a fons en la tasca d’informar sobre els conflictes del pròxim orient, coneixedora de múltiples aspectes de la societat egípcia, exposa dades i arguments en relació a la rebel·lió que va aconseguir acabar amb el règim de Hosni Mubarak i que avui s’esforça per detenir les ingerències de l’exterior.
“No a la democràcia importada”, es un dels lemes que han arrelat més a fons entre les indignades i els indignats egipcis.
Els interessos del capital estranger, adverteix la periodista, dificulten la segona fase de les revolucions àrabs. Les vagues segueixen, no obstant això, i el moviment obrer és cada cop més fort, gràcies a la combativitat de les treballadores. “Aquí estem les dones. On estan els homes?”, van dir les que es van atrevir a ocupar una fàbrica.
La intervenció de l’OTAN a Libia és, explica Olga Rodríguez, un obstacle per a la independència de les mobilitzacions a Tunísia i Egipte.
Informa sobre la convocatòria d’una acampada a Wall Street, per denunciar la dictadura dels mercats financers.
El 15M, segons Olga Rodríguez, “ha legitimat el sentiment de que aquest sistema no funciona i de que cal canviar-lo, perquè la democràcia que tenim no és real”. Fa una crida al compromís, a la militància per aconseguir una resposta contra l’actual sistema, que traspassi fronteres.
I a aquesta segona edició de la Universitat d’Estiu també hi és de nou un dels revolucionaris francesos més carismàtics, Olivier Besancenot, amb el convenciment que entre uns i altres ja s’està construint, de fet, un partit anticapitalista europeu. Parla de batalles perdudes pels treballadors francesos, oposats a l’endarreriment de l’edat de jubilació, però assegura que a França la ira social segueix present.
Els països àrabs han deixat clar que ens trobem de nou en una era de revolucions. Assistim a un canvi històric, marcat per la crisi econòmica, energètica, social... pel declivi dels Estats Units i Europa, per l’aparició de noves potències.
Aquest estiu, diu Besancenot, ens hem adonat que l’Estat ja no serà una barrera de contenció davant la crisi.
Han convertit els deutes dels bancs en deute dels estats. Les polítiques neoliberals dels governs no són només injustes, sinó que alimenten la crisi i la fan més greu. Una crisi estructural del capitalisme contra la qual cal oposar un gran moviment d’indignació europea. Una vaga general europea. Una mobilització que farà nèixer idees i ha d’aportar solucions, perquè l’anticapitalisme, assenyala l’excandidat del NPA, significa repartiment de la riquesa, desposseir el capital i nacionalitzar la banca.
Les organitzacions d’esquerra també es troben en crisi, però cal aconseguir la confiança de la població amb victòries parcials. Si no es fa d’aquesta manera, potser, indica Besancenot, la ira popular es pot equivocar de direcció i llançar-se en contra dels immigrants, per exemple.
Cal donar una perspectiva internacionalista a l’anticapitalisme, per sobre de les fronteres, per retornar l’esperança a la gent.
Esther Vivas, de Revolta Global, recorda que fa un any en aquesta mateixa universitat es reflexionava sobre la necessitat de reforçar les lluites. “No podíem imaginar que la cosa aniria tan lluny”, reconeix. “Hem deixat enrera la resignació”. Rodríguez Zapatero deixarà com a darrer llegat del seu govern una reforma constitucional d’urgència en contra dels interessos socials. Potser, el triomf electoral de la dreta espanyola serà inevitable, “però no trobaran un poble desmobilitzat”, assegura Vivas.
S’ha posat en marxa un estat d’ajustament permanent, adverteix, amb el que es pretén infligir una derrota històrica al moviment obrer europeu. Cal una resposta continental. L’internacionalisme és una necessitat.
Les manifestacions convocades pel 15 d’octubre a escala internacional cal que siguin assumides com a prioritat. “Cal fer inevitable la convocatòria d’una vaga general” i, per això, s’ha de mantenir la pressió dins dels sindicats.
Vivas compara la política revolucionària amb una relació sentimental. “El pitjor que li pot passar és la rutina”. Ratifica la voluntat de lluitar contra l’atur, però diu que hi ha un mercat de treball que sí cal flexibilitzar, el de la política professional, que es troba al servei de banquers i empresaris.
Recorda les raons de les dones per a sentir-se indignades, els efectes devastadors de les polítiques neoliberals sobre la forma de vida als barris de la classe treballadora, els desastres i amenaces sobre el medi ambient, les discriminacions que pateixen els immigrants i a tot això contraposa alternatives que només pot assumir l’esquerra anticapitalista.
Cal trencar el marc constitucional i amb el fals consens de la transició. Cal, diu, una esquerra política no professionalitzada, que s’ha de guanyar la credibilitat, encara que per a una finalitat tan gran disposi de pocs mitjans. Ara cobra tot el sentit el projecte anticapitalista.
El millor, conclou, està per arribar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari!