El paradigma educatiu

"Per una escola que respongui a les necessitats reals de les persones i de la societat"

dimecres, 7 de setembre del 2011

Bufan temps de canvis…


Bufan temps de canvis…

  1. 1.       El canvi, un fenòmen complex.
És complex degut a la interacció de contextos (escolar, social, polític) i d’elements diversos (individus, grups, entitats) que, afectats o involucrats en l’origen, definició i/o trajectòria del canvi, actuen moguts per perspectives i interessos diferenciats.
Canvi: solució a un problema. Acció o conjunt d’accions que contribueixen a reduir la diferència entre la situació percebuda i la situació desitjada. Alteració de l’estatus quo.
1.1   Canvi planificat.
Espontani vs planificat.
Planificat: Caràcter progressiu, no es dona de manera radical. Canvi planificat= reforma (innovació o millora)
1.2   Canvi com a reforma.
Factors i condicions: Context social i polític
Iniciativa i control: Extern origen
Control i disseny: Imposat
Magnitud i escala: Amplia.
Dimensions i efectes: Estructurals
1.3   Canvi com a innovació.
Factors i condicions: Context local i pràctic
Iniciativa i control: Intern
Control i disseny: Generat
Magnitud i escala: Limitada
Dimensions i efectes: Psicològiques
1.4   Canvi com a millora?
Els canvis en el centre escolar no es tracten d’introduir un nou producte, si no que  els objectes de canvi són les persones i afecten a qualitats humanes. El canvi com a millora implica fer una valoració que suposa que és un canvi desitjat. Un mateix canvi pot se valorat com a progrés o com a retrocés depenent del punt de vista.
  1. 2.       Estratègies generals de canvi planificat.
Estratègia: conjunt de regles que asseguren una decisió òptima en tot moment. Proporciona coherència, direcció i sentit a les accions.
2.1   El canvi com a producte: estratègia tecnològica.
El coneixement científic o tècnic ens ajuda a constatar les avantatges del canvi. Que sigui possible de demostrar o provar la necessitat del canvi basada en la seva qualitat o eficàcia. Objectivament, empíricament. Racionalitat.
Investigació: Obtenció o producció de coneixements científics.
Desenvolupament: Disseny, experimentació i control de productes vàlids i fiables.
Disseminació: Difusió i transferència planificada del productes.
Adopció: Decisió d’adoptar el canvi.

2.2   El canvi com a exercici de poder: estratègia coercitiva.
Parteix de la base de que la gent tendeix a evitar els canvis, i per tant, necessita de la coacció o la inducció a fer-lo. Cal que el canvi vingui ve donat per fonts de poder que exerceixen coerció legítima.
Requereix:
Una estructura de poder: divisió de posicions jeràrquiques i responsabilitats.
Unes regles o normes de caràcter formal: preceptes o prescripcions de conducta.
Un sistema de control i sanció: positiva i negativa.
2.3   El canvi com a desenvolupament: Estratègia generativa.
Són els propis subjectes els que ham de construir cognitiva i afectivament el canvi, experimentant una vinculació subjectiva amb aquest. Canvi com desenvolupament. Intuïtiu o sistemàtic. Combinació de comprensió i acció:
Preparació: Reconeixement i identificació d’un problema.
Desenvolupament: Accions de canvi
Consolidació: reflexió sobre les accions preses. Valoració. Implementació

  1. 3.       Condicions per facilitar el canvi.
Desig i oportunitats.
3.1   Gestió del canvi.
Organitzar i facilitar la dinàmica del canvi general. Exemples:
-          Potenciar motivació
-          Consolidar motius
-          Obtenir recolzament polític.
-          Sostenir l’impuls. (dirigir i organitzar la transició)
3.2   Mobilització cap al canvi.
Actitudinals i conductuals:
-          Compromís
-          Participació activa.

3.3   Recolzament al canvi.
Exhortació: Proporcionar idees, orientacions o consell.
Provisió: Proporcionar recursos al centre.
Formació: Propiciar el desenvolupament de coneixements, habilitats o actituds entorn a continguts i processos de canvi. Per exemple: transferència d’informació, modelatge (demostració). Poden ser aconsellables modalitats no imitatives i més orientades cap a l’observació i reflexió de les pràctiques que tenen els participants o cap a la presa de consciència de raons i principis que recolzen noves conductes (coaching).
Indagació: Construcció de nou coneixement entorn al canvi.
Coordinació: Interna i externa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari!