divendres, 30 d’agost del 2013
dijous, 8 d’agost del 2013
dimecres, 17 d’abril del 2013
Projectes Ed. Emocional
"El pasado día 16 de marzo se realizaron las IX Jornadas de Educación Emocional en el marco de laUniversidad de Barcelona, este año centradas en la temática “Educación emocional y valores”, en las cuales participo como miembro del comité científico.
En estas IX Jornadas se aportaron elementos para la práctica en la educación emocional desde los valores y para la práctica de la educación en valores desde la dimensión emocional.
En particular, quiero destacar especialmente y me enorgullece compartir que mis alumnas Aida Arredondo, Gisela Baz, Cristina Sanchís y Itziar Villán GANARON EL PREMIO AL MEJOR PÓSTER DE LAS JORNADAS con el título: Programa de Educación Emocional en la Gestión de Conflictos. Este programa se aplicó y evaluó en una escuela para tratar las necesidades de un grupo de alumnos/as de la etapa de Educación Primaria.¡¡¡FELICIDADES CAMPEONAS!!!
Mi alegría, en gran parte, viene dada porque este trabajo surgió a raíz del trabajo que me presentaron para la asignatura que imparto en el Máster en Psicopedagogía de la UB, titulada “Modelos de Orientación y Asesoramiento Psicopedagógico”. Qué ilusión comprobar que lo que se trabaja en clase acaba convirtiéndose en un proyecto real!
Si queréis saber más información sobre este programa, os adjunto un enlace con la presentación de la comunicación del contenido de este programa, que expuso Gisela Baz durante las Jornadas:
No puedo dejar de expresar mi agradecimiento más profundo y sincero hacias las palabras que me dedicó Gisela Baz durante la presentación de su comunicación y que se pueden escuchar al final del video… Gisela, es imposible describir la emoción tan profunda que me despertó escuchar tus palabras… sólo sé que aún resuenan en mis oídos y me conmueve recordarlas… Momentos y palabras como éstas son las que RENUEVAN MI MISIÓN Y MI VOCACIÓN. Gracias de todo corazón, Gisela!
Otra alumna de mis alumnas, Marta Manresa, mostrándonos su póster en las IX Jornadas de Educación Emocional. Marta, a quien tutoricé en su excelente Trabajo de Final del Màster en Psicopedagogía de la UB, está elaborando su futura Tesis Doctoral sobre un “Programa de Educación Emocional para la mejora del rendimiento académico”. ¡Marta, tu Tesis Doctoral será MAGNÍFICA, NECESARIA… Y ÚTIL! ¡Continua trabajando para hacer realidad tu sueño!"
Meritxell Obiols
dijous, 28 de març del 2013
dijous, 21 de març del 2013
Una flor vermella amb la tija verda
La flor vermella amb la tija verda
Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran.
Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors
Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra.
Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats.
-Ara- deia la mestra- farem un plat
-Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,..
Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo!
-Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar.
El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra.
Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees.
Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer.
Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula.
Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig?
- com vulguis tu.
-i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
Un nen petit va anar a l'escola. Era molt petit i l'escola era molt gran.
Un matí la mestra va dir:
-Avui farem un dibuix!
-Que bé! - va pensar el nen, a ell li agradava molt dibuixar. Ell podia fer moltes coses, lleons, tigres, gallines i vaques, trens i vaixells,...
-Va treure la seva caixa de colors i va començar a dibuixar.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar- I ella es va esperar a que tots estiguessin preparats.
- Ara -deia la mestra- dibuixarem flors!
- Que bé!! - va pensar el nen- m'agrada molt dibuixar flors, i va començar pensar en omplir el full de flors de molts colors
Però la mestra va dir:
- Espereu, jo us enseñaré com ho heu de fer.- i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
El nen va mirar la flor de la mestra i llavors la seva. A ell li agradava més la seva, , però no va dir res i va començar a dibuixar una flor com la de la mestra.
Un altre dia, quan el nen entrava a la classe, la mestra va dir:
-Aviu farem fang!
-Que bé! - va pensar el nen - m'agrada molt el fang. Ell podia fer moltes coses amb el fang: serps i elefants, ratetes i ninots, camions i carretons, i va començar a estirar la seva bola de fang.
Però la mestra va dir:
-Espereu, no és hora de començar. I va esperar fins que tots estiguessin preparats.
-Ara- deia la mestra- farem un plat
-Que bé! m'agrada fer plats- i el nen va començar pensar en fer plats de diferents formes i tanys,..
Però la mestra va dir:
- Espereu! Jo us ensenyaré com ho heu de fer.- i els va ensenyar a tots com fer un plat fondo!
-Aquí ho teniu!- va dir la mestre- ja podeu començar.
El nen va mirar el plat de la mestra i després el seu. A ell li agradava més el seu, però no va dir res i en va començar a fer un igual que el de la mestra.
Molt aviat el nen va aprendre a esperar i mirar, a fer les coses igual que les feia la mestra, i a deixar de fer les coses que surgien de les seves propies idees.
Va passar que un dia la seva familia va canviar de domicili i d'escola. En el seu primer dia a la nova escola la nova mestra ve dir:
-Avui farem un dibuix!
- Que bé! - va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què havia de fer.
Però la mestra no deis res, només caminava per l'aula.
Quan va arribar on era el nen ella li va dir:
-que no vols començar el teu dibuix?
-si -va dir el nen- què hem de fer?
- No ho sé fins que tu no ho facis! -va dir la mestra.
- i , com ho faig?
- com vulguis tu.
-i de qualsevol color?
-De qualsevol color!-va dir la metra- si tots fesim el mateix dibuix i fem servir els mateixos colors, com sabré quin és el teu?
-No ho sé- va dir el nen. I va començar a dibuixar una flor vermella amb la tija verda!
dimecres, 13 de març del 2013
dimarts, 26 de febrer del 2013
dimecres, 20 de febrer del 2013
diumenge, 20 de gener del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)