El paradigma educatiu

"Per una escola que respongui a les necessitats reals de les persones i de la societat"

diumenge, 4 de setembre del 2011

BUFAN TEMPS DE CANVIS


1. El canvi, un fenomen complex.
És complex degut a la interacció de contextos (escolar, social, polític) i d’elements diversos (individus, grups, entitats) que, afectats o involucrats en l’origen, definició i/o trajectòria del canvi, actuen moguts per perspectives i interessos diferenciats.

Canvi: solució a un problema. Acció o conjunt d’accions que contribueixen a reduir la diferència entre la situació percebuda i la situació desitjada. Alteració de l’estatus quo.

1.1 Canvi planificat.

Espontani vs planificat.

Planificat: Caràcter progressiu, no es dona de manera radical. Canvi planificat= reforma (innovació o millora)

1.2 Canvi com a reforma.

Factors i condicions: Context social i polític

Iniciativa i control: Extern origen

Control i disseny: Imposat

Magnitud i escala: Amplia.

Dimensions i efectes: Estructurals

1.3 Canvi com a innovació.

Factors i condicions: Context local i pràctic

Iniciativa i control: Intern

Control i disseny: Generat

Magnitud i escala: Limitada

Dimensions i efectes: Psicològiques

1.4 Canvi com a millora?

Els canvis en el centre escolar no es tracten d’introduir un nou producte, si no que els objectes de canvi són les persones i afecten a qualitats humanes. El canvi com a millora implica fer una valoració que suposa que és un canvi desitjat. Un mateix canvi pot se valorat com a progrés o com a retrocés depenent del punt de vista.

2. Estratègies generals de canvi planificat.
Estratègia: conjunt de regles que asseguren una decisió òptima en tot moment. Proporciona coherència, direcció i sentit a les accions.

2.1 El canvi com a producte: estratègia tecnològica.

El coneixement científic o tècnic ens ajuda a constatar les avantatges del canvi. Que sigui possible de demostrar o provar la necessitat del canvi basada en la seva qualitat o eficàcia. Objectivament, empíricament. Racionalitat.

Investigació: Obtenció o producció de coneixements científics.

Desenvolupament: Disseny, experimentació i control de productes vàlids i fiables.

Disseminació: Difusió i transferència planificada del productes.

Adopció: Decisió d’adoptar el canvi.



2.2 El canvi com a exercici de poder: estratègia coercitiva.

Parteix de la base de que la gent tendeix a evitar els canvis, i per tant, necessita de la coacció o la inducció a fer-lo. Cal que el canvi vingui ve donat per fonts de poder que exerceixen coerció legítima.

Requereix:

Una estructura de poder: divisió de posicions jeràrquiques i responsabilitats.

Unes regles o normes de caràcter formal: preceptes o prescripcions de conducta.

Un sistema de control i sanció: positiva i negativa.

2.3 El canvi com a desenvolupament: Estratègia generativa.

Són els propis subjectes els que ham de construir cognitiva i afectivament el canvi, experimentant una vinculació subjectiva amb aquest. Canvi com desenvolupament. Intuïtiu o sistemàtic. Combinació de comprensió i acció:

Preparació: Reconeixement i identificació d’un problema.

Desenvolupament: Accions de canvi

Consolidació: reflexió sobre les accions preses. Valoració. Implementació



3. Condicions per facilitar el canvi.
Desig i oportunitats.

3.1 Gestió del canvi.

Organitzar i facilitar la dinàmica del canvi general. Exemples:

- Potenciar motivació

- Consolidar motius

- Obtenir recolzament polític.

- Sostenir l’impuls. (dirigir i organitzar la transició)

3.2 Mobilització cap al canvi.

Actitudinals i conductuals:

- Compromís

- Participació activa.



3.3 Recolzament al canvi.

Exhortació: Proporcionar idees, orientacions o consell.

Provisió: Proporcionar recursos al centre.

Formació: Propiciar el desenvolupament de coneixements, habilitats o actituds entorn a continguts i processos de canvi. Per exemple: transferència d’informació, modelatge (demostració). Poden ser aconsellables modalitats no imitatives i més orientades cap a l’observació i reflexió de les pràctiques que tenen els participants o cap a la presa de consciència de raons i principis que recolzen noves conductes (coaching).

Indagació: Construcció de nou coneixement entorn al canvi.

Coordinació: Interna i externa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari!